Redescobrir el que ens envolta, una tasca agradable i saludable: Redescobrir el que ens envolta, una tasca agradable i saludable

Des d'aquestes pàgines proposarem una cosa diferent: dedicar unes quantes hores d'alguns dies de vacances a la contemplació. D'entrada, la paraula ens sona poc atractiva i fins i tot contradictòria amb el nostre mode de vida: l'associem a no fer res, a estar absent o a la vida espiritual i abstreta dels monjos.

El diccionari defineix contemplar com "aplicar la ment a un objecte material o espiritual amb atenció i particular afecte". La proposta és la següent: realitzar exercicis de recuperació de l'equilibri emocional aprofitant aquestes vacances. Vivim de pressa i molt preocupats per treballar amb eficàcia i bons resultats per progressar així econòmicament o, com a mínim, obtenir uns ingressos que ens permetin cobrir les nostres despeses i descansar per, al seu torn, poder continuar treballant. És un cercle viciós i vertiginós i la societat en què vivim ens mou constantment a voler el que no tenim i a fixar el desig com a gran motiu (a vegades, inconscient) de les nostres existències.

Aquesta distància entre el que tenim i el que volem crea una tensió que pot generar frustració, l'origen de la insatisfacció permanent i de certes neurosis que minen el nostre benestar emocional. Circular a aquesta velocitat vital és perillós per al nostre equilibri personal, perquè amb prou feines tenim temps per al que ens produeix una satisfacció profunda (aquest passeig, aquesta conversa relaxada, aquesta reflexió a fons i sense presses, aquest deixar passar dolçament el temps mirant l'horitzó...), per a la degustació i el gaudi d'allò que posseïm, del que no costa diners ni esforç, perquè ja és allà: els objectes, els paisatges i els éssers humans que ens envolten. Però el que és perniciós és que a vegades les coses que aconseguim, lamentablement, deixen d'interessar-nos en la mesura que ja les posseïm, perquè passen a ser objectes col·leccionats, els devorem o els arraconem sense que en gaudim en la seva plenitud. I el pitjor és que en molts casos mantenim la mateixa actitud amb les persones: el costum i la rutina fan que els éssers estimats perdin la capacitat d'estimular-nos, de sorprendre'ns, i passin a ser gairebé un element inert més de tot el que ens envolta.

I només percebem la importància dels nostres familiars i amics quan ens falten. En això no canviem, per molt que passin els anys.

La contemplació, un fre agradable

Aquesta desraó de la velocitat vertiginosa que alguns imprimim a les nostres vides pot tenir un contrapunt en la mesura que siguem capaços de frenar a temps, d'aturar-nos per contemplar. I les vacances són una gran oportunitat per entrenar-se en aquesta pràctica saludable. Contemplar és redescobrir coses i persones com si fos la primera vegada que les veiem i sentim, adonar-se del món exterior, entrar en contacte sensorial profund amb objectes i éssers, aquí i ara: el que veig, sento, toco, oloro, palpo, assaboreixo... Però també podem aplicar la contemplació al món interior. El que sento sota la meva pell, les tensions musculars, els moviments, les manifestacions físiques dels sentiments i emocions, les sensacions de molèstia o grat... Aprofitar les vacances per redescobrir la vida és la millor forma de recuperar tant de temps perdut en aquest viatge de tensions i esforços rutinaris que no ens porta enlloc. Perquè la felicitat i l'equilibri personal són dins de nosaltres i hem de treballar per descobrir-los i alimentar-los, amb l'ajuda de tot el que ens envolta: els paisatges, els objectes, els animals i, sens dubte, el més important, les persones.

Relacions d'aquest contingut

Informació de Copyright i avís legal

En CONSUMER EROSKI ens prenem molt en seriós la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI