Dia de platja amb xiquets: Amb el sol i l'aigua no s'hi juga

La intenció de gaudir d'un dia assolellat de platja amb els més petits de la casa pot cobrir-se de núvols en qualsevol moment si no es prenen les precaucions convenients davant dels nombrosos riscs i perills relacionats amb el sol i l'aigua. Cada estiu moren ofegades entre 70 i 100 persones a les nostres platges i piscines, i el risc més alt d'accidents el corren els xiquets amb edats compreses entre un i quatre anys. Una estadística que podria reduir-se amb una atenció i una vigilància més grans per part dels adults. Tampoc s'ha de descurar la protecció dels més petits davant dels raigs solars, els cops de calor i les insolacions, ja que entre un 2% i un 5% dels xiquets que acudeixen a la platja sofreixen cremades de segon grau i enrogiments acompanyats de febre, eritema, insomni, falta de gana, nàusees i, en els casos més greus, convulsions.

Consells perquè els xiquets gaudisquen d'una jornada de platja amb seguretat

• Abans d'acudir a una platja determinada, informem-nos de les seues característiques (profunditat, zones de perill, presència de corrents, etc.), comprovem si compleix els requisits de seguretat mínims i assegurem-nos que està vigilada per socorristes acreditats i que està senyalitzada (semàfor de la platja) i preparada per a atendre qualsevol emergència que puga presentar-se.
• Observem amb atenció el lloc on el nostre fill s'asseurà per jugar. El més convenient és que ho faça sobre una tovallola, però com que no sempre és possible, controlem que estiga net de burilles de tabac, de vidres, de restes de deixalles o d'altres objectes que puguen resultar perillosos.
• Procurem que el xiquet córrega i jugue per l'arena i l'aigua amb el banyador posat: l'arena pot ser una font d'infeccions si està molt de temps en contacte directe amb les zones genitals.
• No cobrim d'arena un xiquet: ni en posició estirada, ni en posició vertical. Mai cavem un forat de la seua mida. El pes de l'arena sobre el seu pit li impedirà respirar.
• No exposem els bebès menors de sis mesos a l'acció directa del sol. Manquen de la capacitat natural de la pell per a defensar-se i poden sofrir cremades solars de caràcter greu.
• L'exposició del menor al sol s'ha de fer de forma gradual, en les hores menys caloroses amb exposicions de deu minuts, fins a un màxim de mitja hora seguida al dia. Una jornada de platja per als xiquets no s'ha d'allargar de manera continuada més de dues hores, que en cap cas coincidiran amb les de màxima incidència solar -de 12:00 a 16:00 hores-. De cap manera deixem que el xiquet s'adorma al sol.
• No ens refiem dels dies ennuvolats, ja que els raigs ultraviolats penetren els núvols i poden causar cremades serioses de pell.

Mai sense protecció solar

• En els xiquets menors de sis mesos, l'ús d'un protector solar com a únic mitjà de protecció és insuficient i, en alguns casos, està desaconsellat perquè pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques.
• Utilitzem sempre el protector solar adequat al fototip de la pell del nostre fill. La crema triada ha de frenar l'acció dels raigs UVA i UVB, ha de tenir filtres físics en comptes de químics i ha de ser resistent a l'aigua i antial·lèrgica.
• Per als xiquets menuts, el factor mínim de protecció, fins i tot durant les primeres hores del matí i les últimes de la tarda, no ha de ser inferior a 25, però si es tracta d'un bebè o xiquet amb pell més aviat blanca, no ha de baixar de 30.
• Renovem l'aplicació cada dues hores o després del bany o la sudoració excessiva. No deixem de posar crema protectora per molt morens que estiguen.

En l'aigua tota precaució és poca

• Els canvis bruscs de temperatura són molt perillosos. Abans del bany mullem al xiquet la panxa, el pit, les nines i el bescoll.
• Fem-li entendre que ha de deixar transcórrer un temps prudencial entre el dinar i el bany.
• Mai perdem de vista el nostre fill mentre es banya. Nosaltres "i no el socorrista" sóm els principals responsables de la seguretat del nostre fill.
• Ensenyar-lo a nadar des de petit és el millor salvavides.
• El primer bany del xiquet ha de ser suau, tranquil i en companyia dels seus pares, per a evitar ensurts i ajudar-li a gaudir d'una bona experiència amb el mar.
• La majoria dels xiquets senten una por innata de l'aigua. Si aquest és el cas del nostre fill no el forcem, respectem la seua actitud perquè si l'obliguem a ficar-se a l'aigua l'experiència es pot transformar en un trauma difícil de superar.
• Deixem-li que descobrisca al seu ritme el plaer de jugar a l'aigua. Animem-lo a jugar en la vora, a saltar les ones o a caminar per la vora buscant petxines perquè s'acostume al nou territori.
• Si el nostre fill es llança a l'aigua sense cap por, expliquem-li els perills que té el mar i les precaucions que cal tenir en compte. Ensenyem-li el significat dels senyals de perill i les banderes, així com a complir amb les indicacions de socorristes i vigilants.
• Els flotadors no són un substitut de les armilles salvavides i poden donar una falsa sensació de seguretat. Ens arrisquem que si el xiquet alça els braços puga escórrer-se fins al fons o que, amb un moviment brusc, quede capgirat amb el cap per avall.

Altres riscs que convé evitar

• Deshidratació. Oferim aigua al nostre fill de manera continuada. Els xiquets compten amb un sistema regulador intern encara immadur i tendeixen a deshidratar-se amb facilitat. Si s'alimenta encara amb lactància materna no hem de donar-li cap altre líquid.
• Cop de calor. Un error molt habitual és tapar en excés els bebès. A l'estiu, a més d'hidratat, ha d'estar fresquet, i evitar en la mesura possible que sue.
• Insolació. Procurem que el xiquet limite la seua exposició al sol i que porte posada en tot moment una gorra que li cobrisca el cap i el clatell. Si el xiquet presenta una insolació col·loquem-lo de panxa enlaire en un lloc fresc (sempre a l'ombra), refresquem-li el cos amb aigua freda i fem-li prendre molts líquids.
• Otitis. Per a prevenir possibles infeccions d'orella, evitem que el xiquet entre de forma brusca a l'aigua (sobretot si està molt freda) i que s'hi estiga massa temps nadant o jugant; és preferible que es banye diverses vegades al llarg del dia, però en períodes més curts. Picantor i dolor lleu són els principals símptomes de l'otitis. Si no remeten, anem al pediatre.

Relacions d'aquest contingut

Informació de Copyright i avís legal

En CONSUMER EROSKI ens prenem molt en seriós la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI